Aquests dies ens han podat els arbres del parvulari i un dels troncs més gruixuts i bonics s’ha volgut quedar amb nosaltres. Però ha costat de trobar, sort que ens ha anat deixant pistes, ara un tros d’escorça, ara una branqueta, ara peladures de mandarines que s’havia anat menjant i així fins que vam decidir anar-lo a buscar pel pati. Sort de les pistes! Al final, després de molt buscar, uns nens i nenes de P-3 el van trobar amagat al bagul de les galledes i el van anar a ensenyar a la resta. Ja el tenim tapadet i calentó al parvulari i ara tocarà alimentar-lo bé perquè ens cagui moltes llaminadures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada